L’estiu està ja arribant, les classes a punt de finalitzar, les vacances tot just començaran. És un temps que convida a estar a l’aire lliure més que qualsevol altre estació de l’any, on algunes famílies aprofiten per relaxar-se, altres per viatjar i gaudir de grans i noves aventures, de deixar el rellotge a la tauleta o no, d’aprofitar la calor per remullar-se….i sovint és l’únic temps que realment juguem, desconnectem de la nostra rutina, ens apropem més a ells/es i connectem a un nivell molt necessari… Són molts els experts que parlen del joc lliure com a peça clau en el desenvolupament integral de l’infant, que ens parlen de com s’estableixen connexions amb la creativitat, la resolució de problemes, l’aprenentatge de papers socials, de com practiquen les habilitats socials … i es parla de la importància del joc espontani, el no controlat pels adults, aquell en el que aprenen i es diverteixen de debó. I nosaltres els adults, on ens situem? Us heu observat mai en el màgic moment que sembla que res més que ells/es i el seu joc existeixen, on som nosaltres els adults si mirant-nos- ho des de fora observant i controlant que no es facin mal, intervenint en el seu joc i dirigint-lo, o deixant-los fer? No dic que haguem d’intervenir en el seu meravellós i sagrat espai-moment de joc no, perquè aquest és necessari, només faig la reflexió que potser més sovint del que són els dies d’estiu, caldria deixar que siguin ells que ens tornin a ensenyar que el joc no ha de tenir cap objectiu en concret més que el de gaudir, doncs si només ens fixem en les grans qualitats del joc potser caurem en l’error d’intervenir i pautar massa un àmbit que no pot deixar de banda la vessant més purament lliure i creativa. El joc entre infants-pares/mares és un tàndem tan necessari pels nostres fills/es com per a l’adult. Es crea un vincle que perdurarà tota la vida, moments on tot és possible, on els adults aparquem el telèfon, les presses, els plans, i ens apropem de debó als seus ulls, mirem amb la seva mirada, caiem, riem entre nosaltres, de nosaltres mateixos, ballem, cantem, ens deixem anar, ens relaxem i gaudim amb tots els sentits. Aquests moments us ben asseguro que són tresors que perduraran en la seva i la nostre memòria, en els nostres cors i ànimes siguem com siguem de petits o grans. I és que són com fotogrames de complicitat veritable, són pura màgia que no podem deixar-nos perdre…. Moments per a tornar a ser infants amb ells/es….Us convido a que ho proveu no només a l’estiu, sinó una estoneta cada dia de les nostres vides… i tu…. ja jugues? No esperis més, que ells/es deixaran un dia de ser infants...
